La Policia Nacional arriba a Sant Feliu

Avui és un dia històric.
Els Mossos d'Esquadra es desplegaran avui al vespre a Sant Feliu amb la inauguració de l'ampliació de la comissaria.
El desplegament també afecta a altres ciutats del Baix Llobregat, el Penedès i el Garraf.
Millor servei, més coordinació, en definitiva més seguretat per garantir les llibertats públiques. Benvinguts a Sant Feliu !

Una birra, i que sigui Moritz

Sortim a una campanya per setmana. Amb el retorn d'ETA a la violència i amb les pretensions sobiranistes del lehendakari Ibarretxe hi havia ànimes càndides que es pensaven que Catalunya passaria a un descansat segon pla i que els bascos tornarien a ser l'ase de tots els cops i alguns més de regal. Criatures. Els bascos cobren, però els catalans encara més. Tenen castanyes de sobra. Enhorabona. I Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya. Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz. Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa calvosoteles-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a disparar contra els propietaris de la marca "catalana", "per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua". Té nassos, la història. Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica. Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta "exclusivament en català".
La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen "el profund compromís amb Catalunya des de 1856". Per això, "donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana". Com fan totes les marques espanyoles. Amb l'espanyol. Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català "perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat".
Que difícil és ser normal.

PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT 2007

He rebut aquest e.mail del Centre d'Estudis Comarcal del Baix Llobregat, ho poso al bloc per intentar potenciar les candidatures desde Sant Feliu.


Recordatori

PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT 2007

Esperem les vostres nominacionsfins al 19 d’octubre!

Llegiu les bases aquí

Per descarregar la butlleta de nominacions premeu aquí

ANIMEU-VOS!

El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat és una entitat sense afany de lucre declarada d'utilitat pública (resolució del Ministeri de l'Interior de data 28 d'abril de 2005). Fa més de 30 anys que ens dediquem a l’estudi, la recerca i la divulgació de la realitat de la comarca en l’àmbit de diverses disciplines. Per fer-ho comptem amb una massa de socis i sòcies que promou, voluntària i desinteressadament, la nostra tasca, a través de d’una quota anual o de col·laboracions.

Volem tots els papers !

Esquerra organitza un autocar per assistir a l'acte-concert d'aquest diumenge al Palau Sant Jordi

SORTIDA: diumenge 21 d'octubre.

16h a la plaça de l'estació 5 € (autocar + entrada)

Reserves: 93 632 60 13 fins dijous tarda.

No hi faltis!!

12 d'octubre: res a celebrar

Per la Hispanitat, no només els catalans creiem que no tenim "res a celebrar". A Sudamèrica, sense anar més lluny, no els acaba d'agradar que els espanyols celebrin l'inici d'una matança que duraria dècades i que acabaria amb més de 80 milions d'indígenes, la majoria morts per les malalties que portaren els vaixells espanyols. Avui he rebut aquest vídeo del Caiga Quién Caiga argentí, que l'any passat va enviar a Madrid un dels seus reporters per inventariar quina mena de fauna surt al carrer cada 12 d'octubre. El vídeo retrata a la perfecció l'ambient de les manifestacions de la Hispanitat. Gent que se n'alegra que sigui festa però sense ni idea de què commemora la data, desfetes socials d'una ultra-dreta cada cop més nombrosa o bé listillos espanyols, com el que s'atreveix a dir al periodista argentí que "a ver si hablas mejor el español". Un vídeo impagable que recull una bona pila d'intervencions rabioses similars a les que aconseguia Mikimoto al Persones Humanes quan es feia passar per reporter argentí.

Sant Feliu està de festa

Demà comencen les Festes de Tardor. Uns dies per sortir al carrer i gaudir de la ciutat festiva. Comencem amb el lliurament del mocador d'honor. Enguany l'escollit és en Joan Onieva. En Joan, com els anteriors, s'ho mereix. Gent que ha dedicat molt de temps i esforç per fer tirar endavant la cultura popular a Sant Feliu. De fet vam coincidir els dos sent caps de colla a la Garsa, després en Joan va ser president de la coordinadora de bestiari del Baix Llobregat, entitat que agrupa les bèsties de foc de la comarca. Així doncs, cal felicitar en Joan.
Tot seguit comença el seguici des del Palau Falguera.
El Divendres dia 12, en acabar els Castellers, els amics del Casal Tio Canya i les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) organitzen la tradicional botifarrada a la Hispanitat, ja en van 15. A partir de les dues al carrer Joan Maragall. Creiem que l’antic dia de la raza o el genocidi cultural que va ser el descobriment d’Amèrica no és motiu de celebració.

A la tarda hi ha el correfoc infantil i al vespre el sopar de colles.
La tradicional sardinada organitzada per l’associació de veïns Falguera pot ser un bon lloc per començar el dissabte, que de ben segur serà un llarg dia. Al vespre és el torn del correfoc, però abans hi ha l'encesa del campanar. Magnífic espectacle ideal per convidar amics de fora de Sant Feliu perquè el vinguin a veure, com cada any està organitzat per la colla dels Cremats. Aquest any hi ha novetats respecte l’any passat.

A la nit, el concert dels Gossos, pot ser que aquest grup no cobreix les expectatives de molts joves. Per exemple, ciutats com Molins de Rei hi ha actuat Banda Bassoti, a Esplugues els Pets o Sant Joan Despí La troba Kung-Fú, a veure si l’any que ve trona a venir a Sant Feliu Obrint Pas.
El diumenge en destacaria el Cercavila i el concert del Paco Ibañez, i després les havaneres i rom cremat al carrer Joan Maragall.

A Sant Feliu tenim una gran varietat de cultura popular, hi ha molta gent que hi participa, i si no volem que Sant Feliu sigui una ciutat dormitori cal seguir potenciar tota la seva activitat cultural.
Festes per a totes les edats i per a tots els barris.
Bones Festes de Tardor !

El bicing més a prop.

La moció que vam presentar al ple anterior va ser aprovada per unanimitat.

Ahir dijous l'Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar l'expedient de contractació, mitjançant concurs per procediment obert, de l'assistència tècnica per a l'elaboració d'un estudi per a la impalantació de l'àrea bicing a l'àrea metropolitana, Sant Feliu inclòs.

L’Estat segueix sense complir amb les infraestructures

Copio aquest interessant e.mail que he rebut del col·lectiu Economistes pel No.

El setembre de l’any passat, poques setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el conseller Castells ens va garantir que la inversió de l’Estat a Catalunya prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a l’any 2007 era molt satisfactòria i complia fil per randa amb el que estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut, que contempla que la inversió en infraestructures que l’Estat ha d’efectuar a Catalunya durant set anys s’ha d’equiparar al pes de l’economia catalana en el PIB del conjunt de l’Estat.
Des de l’Observatori del Finançament de Catalunya, així com diferents partits polítics (ERC i CiU) i agents socials com la Cambra de Comerç de Barcelona, es va qüestionar l’acord assolit i el temps ens ha donat la raó, atès que fa uns dies l’anomenat pacte Solbes-Castells ha confirmat que la inversió contemplada en els PGE del 2007 no complia ni amb la lletra ni amb l’esperit de l’Estatut (sens dubte, si no s’haguessin aixecat aquestes veus crítiques amb la inversió pressupostada a Catalunya l’any anterior amb tota probabilitat no s’hagués negociat un nou acord aquest any).
L’acord assolit per aplicar la disposició addicional tercera del Estatut representa una millora respecte a la interpretació feta l’any anterior, però té molts punts febles. S’ha de reconèixer que pot proporcionar més inversions a Catalunya que la metodologia aplicada en els PGE-2007 i que contempla una sèrie de clàusules per garantir el grau de regionalització de la inversió pública i, sobretot, el seu grau d’execució. Això no obstant, malgrat que des de l’Observatori del Finançament de Catalunya es fa una valoració positiva de la millora aconseguida (en una negociació les dues part han de cedir, malgrat que molts catalans ja pensàvem que havíem cedit molt a l’acceptar un Estatut de fireta), opinem que segueix sense complir-se la disposició addicional tercera del Estatut, que no es pot oblidar que és una llei orgànica de l’Estat.
Així, segons el Projecte dels PGE del 2008 Catalunya rebrà el 14,9% de la inversió regionalitzable que efectuarà l’Estat a les comunitats autònomes. L’esforç inversor realitzat directament per l’Estat a Catalunya augmentarà respecte al 2007 (amb una inversió pressupostada del 13,9%), tot i que es queda molt lluny del pes de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat (18,72% segons les darreres dades de l’INE). Aquest increment s’explica pel fet que l’any passat es va considerar que la disposició addicional tercera de l’Estatut sols feia referència a les inversions dels ministeris de Foment i Medi Ambient, mentre que enguany s’ha canviat el criteri a l’incloure totes les inversions de caràcter econòmic, deixant fora de manera arbitrària les infraestructures socials (tan arbitrari com fou, i ara es reconeix, incloure l’any passat únicament les inversions de Foment i Medi Ambient).
A l’incloure en el còmput, en compliment del pacte assolit per Solbes i Castells, les transferències de capital, l’abonament total del preu, els peatges (no queda clar si per rescatar-los, pagar compensacions a les concessionàries o fer efectius els peatges a l’ombra) i les partides pendents d’assignar (queden per assignar 722,8 milions d’euros!!!) s’assoleix artificialment el 18,72% de la base de càlcul acordada.
En tot cas, en la nostra opinió no s’ajusta al text estatutari incloure aquestes partides per arrodonir les xifres i donar la sensació, errònia i potser malintencionada, que es compleix allò que contempla la disposició addicional tercera de l’Estatut.
L'acord Solbes-Castells reconeix un deute de 827 M€ de l’any 2007 (tot i que per l'Observatori del Finançament de Catalunya, la xifra correcta de deute del 2007 seria 1.065 M€) que ha de compensar-se entre els anys 2008 i 2009. De moment el primer any, el 2008, no en rebrem ni un miserable euro (en teoria “ja ho trobarem” el 2009, potser quan el Tribunal Constitucional hagi anul·lat la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut i no calgui pagar aquest deute???).
D’altra banda, una de les clàusules de l’acord assenyala que el grau d’execució de les inversions a Catalunya com a mínim haurà de ser igual a la mitjana espanyola, que tradicionalment ha estat superior a la catalana i s’ha situat al voltant del 85% de les inversions pressupostades. Per tant, implícitament, s’accepta que estem disposats a perdre aproximadament un 15% de la xifra pressupostada cada any sense poder dir ni piu (s’ha de reconèixer, no obstant, que en el passat sempre hem perdut més del 15% de la xifra pressupostada per l’endèmic baix nivell d’execució de l’obra pública estatal a Catalunya).
Finalment, l’any 2015 (i no el 2013 com han assenyalat alguns), sempre que la conjunció política i astral sigui favorable a Catalunya, s’efectuarà una valoració global de l’aplicació de la metodologia, fet que proporciona una excusa magnífica a l’Estat (i també a una part de la societat civil i política catalana) per als propers anys: a mesura que la inversió no executada es vagi acumulant (atès que, malgrat les salvaguardes, existeix un forat en l’acord que podria provocar que la inversió no executada s’anés acumulant com una gran bola de neu) ens diran que no patim, que estiguem tranquils i no ens posem nerviosos, que l’any 2015 ja es corregiran les possibles mancances. Tot i que és possible que l’any 2015 no calgui corregir res, atès que si el Tribunal Constitucional dictamina que la disposició addicional tercera de l’Estatut és inconstitucional, l’acord Solbes-Castells seria paper mullat i únicament hauria servit com un acte més de la precampanya de les eleccions generals de març de 2008.


Les inversions de l’Estat a Catalunya els darrers 10 anys

Us adjuntem el percentatge d’inversió de l’Estat pressupostada a Catalunya en els darrers 10 anys. Es pot observar com en tots els anys el percentatge de la inversió estatal a Catalunya se situa molt per sota del pes de l’economia catalana en el conjunt estatal (18,72% segons les darreres dades de l’INE).
Com a dada curiosa (o potser depriment) el percentatge d’inversió de l’Estat a Catalunya pressupostada per a l’any 2008 (14,9%) encara se situa lluny del millor dels darrers 10 anys: el 2003 (15,9%).
Tanmateix, no es pot oblidar que es mostren les dades pressupostades i que l’endèmic baix nivell d’execució de l’obra pública a Catalunya provocaria que amb les dades liquidades aquests percentatges fossin sensiblement inferiors.