31.10.06

Aprovem la moció del riu per consens

El ple de setembre vaig presentar una moció que feia èmfasi als continuats incompliments de l'administració referent a la recuperació del riu Llobregat.
La moció també esmentava que ara ens trobem en un moment històric pels acords aconseguits i per tan hem d'estar alerta perquè cal que es tirin endavant.
Per tal d'aconseguir que tots els grups votessin a favor de la moció la vaig retirar, finalment el resultat ha estat aquest:


MOCIÓ DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER A LA RECUPERACIÓ DEL RIU LLOBREGAT.


Per tothom és conegut el permanent estat de degradació que, des de fa anys, pateix el riu Llobregat. De fet, la seva marginació ambiental és de tal magnitud que, tot i que som més de mig milió de persones als entorns urbans adjacents a la llera entre Esparreguera i el Prat, molt poques són les que gaudeixin habitualment de les seves aptituds com a espai lúdic i de passeig, d’educació ambiental i d’activitats de lleure.

La progressiva construcció d’infraestructures i els abocaments que pateix portaran el riu a un estat de marginació que l’acabarà anul·lant com a ecosistema i com a espai lliure de la comarca.
No es discuteix la necessitat de les diverses implantacions infraestructurals, però el que el que resulta inacceptable i justifica una autèntica reivindicació a tots els nivells és la manera en la que dites intervencions s’han practicat, mitjançant accions que normalment han estat irrespectuoses amb el medi, tant el natural com el humà, normalment traumàtiques, buides d’atenció amb la qualitat de l’entorn i progressivament recolzades en la idea de que la degradació pròpia del medi no obligava ja a prendre mesures correctores, sense atendre a les causes primeres de dita degeneració.

De fa anys, les administracions locals del Baix Llobregat estan profundament sensibilitzades per la ininterrompuda degradació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat i ha estat continuat el neguit per les migrades accions que s’han pogut dur a terme des dels sempre insuficients recursos de tot tipus en mans dels consistoris, en front del poder dels organismes que intervenen.

Malgrat això, és just reconèixer tota una sèrie d’esdeveniments i actuacions al llarg dels darrers anys que convé recordar com a antecedents de la situació actual:

_ Any 1993: estudis per a la recuperació mediambiental des de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Criteris i tendències per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans.

_Any 1995: Proposta Marc per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans.

_ Any 1998: el Consell Comarcal del Baix Llobregat, davant la previsió d’actuacions quelcom més potents que s’esperava podien ser imminents, en forma de recuperacions encara parcials i inconnexes en les riberes del riu, inicià un procés per a la definició i determinació de l’espai fluvial.

_Any 1999: el Consell Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, gestionà l’elaboració d’una Proposta per a la correcció del medi fluvial i la creació d’un model gestionable de revegetació en els municipis afectats per la construcció de la 1ª fase de l’autovia del Baix Llobregat.

_Any 2001: Conveni entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, pel qual es procedí a la Redacció del Projecte Marc de Recuperació Mediambiental de l’Espai Fluvial del Llobregat a la Comarca del Baix Llobregat, treball acabat el maig de 2003 i fet públic el setembre de 2004.

Simultàniament a la redacció del Projecte Marc, l’Agència Catalana de l’Aigua duia a terme la redacció de la Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i de l’Anoia. Durant ambdues redaccions es realitzaren els necessaris contactes tècnics per tal de minimitzar diferències de criteri i compatibilitzar tots dos treballs.

_ Entre els anys 2001 i 2004 el Consell Comarcal del Baix Llobregat realitzà importants esforços per aconseguir que des del Ministeri de Foment es realitzessin obres que complementessin les de la construcció de l’Autovia del Baix en el sentit de corregir i, sobre tot, concloure treballs, principalment de drenatge de les plataformes de les riberes fluvials, abandonades sense acabar un cop inaugurada l’autovia.

_ Any 2001: Protocolo de Cooperación entre el Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, los Ayuntamientos de Sant Boi, el Prat, l’Hospitalet, y Cornellà, para el desarrollo de las infrastructuras ferroviarias de Alta Velocidad (10 d’octubre de 2001 i modificat parcialment el 28 de juliol de 2003), que preveu un projecte de regeneració mediambiental dels marges del riu Llobregat en el tram de TAV entre Castellbisbal i el pont de la C-31 redactat pel Departament de Medi Ambient.

Per altra banda, hi ha actualment en redacció un projecte de restauració per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que està refonent els diversos projectes de restauració i recuperació del riu que hi havia dispersos fins al moment, i que hauria d’estar finalitzat aquesta tardor.

_ Any 2005: Conveni entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb una aportació del Ministeri, dins el capítol d’inversions l’any 2005 i que passà al de transferències el 2006, per a l’inici de la redacció de projecte de recuperació en el tram Martorell - Riera de Rubí, sota la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua.

_ Març de 2006: i per tal de poder atendre tant l’execució d’actuacions de recuperació com de futures gestions de preservació i manteniment de les riberes del Llobregat, s’han realitzat els passos per a la definitiva constitució del Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat, aprovat el 29 d’agost de 2006, integrat per organismes de l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient), de la Generalitat (Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i de les administracions locals (Consell Comarcal del Baix Llobregat, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i Diputació de Barcelona) les quals garantiran la confluència dels interessos locals i vehicularan les propostes dels ajuntaments.

Actualment hi ha diverses inversions i compromisos pendents que ens situen en una oportunitat històrica per a la restauració global del riu. En primer lloc val a dir que, associat a les obres del TGV (hi ha 6 trams actualment en construcció des de Sant Joan Despí a l’Hospitalet), hi ha el compliment de l’annex 14 d’integració ambiental del projecte, en què es preveuen invertir 7 milions d’euros en restauració ambiental de la llera.

En el marc del Consorci esmentat, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va rebre amb caràcter d’urgència l’encàrrec de gestionar la contractació i la redacció dels projectes bàsics i d’execució de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat dels trams 1 i 2 que respectivament es refereixen a la zona entre el Pont del Diable a Martorell i la Riera de Rubí, i entre la ETAP de Sant Joan Despí i el Pont de la C-31.

Finalment, els pressupostos generals de l’Estat de 2006 han recollit una partida per a la regeneració del Llobregat i finalment s’ha assumit pel Ministerio el compromís d’una despesa plurianual (2006, 2007 i 2008) per un total de 12 mil.lions d’euros.

Com a resum de tot plegat, si les administracions implicades treballen amb efectivitat i rigor, hi ha disponibles 19 milions d’Euros durant els tres propers anys per restaurar els marges fluvials a la Vall Baixa del Llobregat. Seria inconcebible que no s’aprofités aquesta oportunitat.

Malgrat això, creiem que és oportú i necessari mostrar un posicionament dels municipis beneficiaris de les futures inversions, per tal de contribuir positivament a resoldre amb urgència les desitjablement imminents actuacions.

Per aquests motius, els grups municipals d’ICV-EA, PSC, CiU, PP i ERC proposem al ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

Primer.- Manifestar que cal aprofitar la situació actual per donar un impuls definitiu a la regeneració i rehabilitació del riu Llobregat en el tram que travessa la comarca, especialment en la seva part sud, convertint-lo definitivament en un espai que -tot i suportant les infraestructures derivades de la seva proximitat a la zona metropolitana- pugui ésser d’ús i gaudiment ciutadà i mantenir el seu valor natural, paisatgístic i ecològic.

Segon.- Oferir tota la col.laboració i alhora instar al recentment constituït Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat, així com individualment a la resta d’administracions membres, per a que defineixi una estratègia en la recuperació mediambiental del riu garantint la participació dels ajuntaments afectats i amb respecte a les seves competències urbanístiques sobre l’àmbit, que en tot cas haurien de mantenir els municipis.

Tercer.- Instar el Ministerio de Medio Ambiente a la urgent signatura del “Conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la millora i regeneració ambiental del Llobregat” garantint que durant els anys 2006, 2007 i 2008, la quantitat que es destinarà a la recuperació dels marges fluvials al llarg de la Vall Baixa del riu Llobregat no serà inferior a 12 milions d’euros.

Quart.- Demanar a l’ADIF que constitueixi d’immediat una comissió de seguiment del procés constructiu de les obres del TAV en el tram del Llobregat entre Martorell i el viaducte del Llobregat a Sant Joan Despí, amb l’objecte de restar especialment atents a que l’execució de les obres no deixi conseqüències imprevistes que afectin l’espai fluvial.

Cinquè.- Comunicar aquesta moció al Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat, individualment a totes les administracions o organismes que en formen part, així com a la resta dels ajuntaments de la comarca afectats i fer difusió entre les entitats ciutadanes de Sant Feliu.

Sant Feliu de Llobregat, 19 d’octubre de 2006.

30.10.06

A tots els catalanistes d’esquerres, només els queda un vot útil: Esquerra!

La campanya ja s'acaba, arriba a la recta final. Passi el que passi el proper 1 de novembre, seguirem treballant perquè el catalanisme d'esquerres que representa Esquerra sigui majoritari algun dia. Seguirem lluitant per la transformació social i nacional. Res ens aturarà.

Hem fet una campanya molt neta. Sense prepotència i sense insultar els adversaris que l'únic que fa es desprestigiar la política. Hem explicat els nostres objectius.

El dimecres cal que fem una rebel·lió democràtica i aturem la sociovergència.
Invalidem democràticament el que es va pactar a la Moncloa i que va significar la "cepillada" a l'estatut aprovat pel parlament de Catalunya. Només hi ha una opció: Votar Esquerra.


Publico una nota d'Esquerra.

Durant la campanya tots els partits intenten capitalitzar el vot útil. Alguns ho han intentat des de la por i les proclames apocalíptiques. CiU ho ha exemplificat a través del DVD i del discurs de salvadors de la pàtria. El PSC i ICV han fet un discurs de polítiques socials, com si aquestes fossin gratuïtes i no depenguessin de la nostra capacitat d’autogovern. Esquerra continua essent l’únic partit que fonamenta la construcció nacional de Catalunya en el fet de continuar impulsant un programa ambiciós en polítiques socials. Aquells que aixequen una sola bandera (social o nacional), haurien de plantejar-se la coherència del seu discurs i, per tant, la utilitat del seus vots.

Podem considerar nacionalistes (CiU) aquells que són valents a Catalunya però porucs a Madrid defensant els nostres interessos? Els mateixos que firmaren d’amagat a la Moncloa la retallada de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Els mateixos que han aprovat la segona retallada: l’incompliment del nou Estatut als Pressupostos de l’Estat, renunciant als 1.000 milions d’euros que s’haurien d’invertir de més a Catalunya el 2007. Els mateixos que necessiten anar al notari per dir que no pactaran amb el PP. Perquè, de fet, són els promotors que Aznar es consolidés a la Moncloa.

Podem considerar d’esquerres i progressistes (PSC) aquells que avantposen els interessos d’Estat a la necessitat d’un millor finançament i de més polítiques socials pels seus conciutadans d’Hospitalet o de Cornellà ? Els mateixos que estan postposant la reforma d’un nou finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) fins el 2009 per tal que no interfereixi en el calendari electoral del PSOE. Els mateixos que han impulsat una reforma de l’IRPF que consolida el model fiscal del PP: deduccions per a la compra d’habitatge però CAP incentiu pel lloguer.

Podem considerar una alternativa (ICV) a qui ho aprova tot amb displicència o silencis còmplices per por a represàlies? Els mateixos que aprovaren el pacte Mas-ZP sobre l’Estatut sense ni tant sols haver-se llegit el text de l’acord. Els mateixos que han renunciat a diferenciar-se dels partits majoritaris per a no fer massa soroll. Perquè saben que el silenci és electoralment rendible, encara que no siguin coherents amb els seus principis.

Esquerra ha estat l’únic partit que ha estat un partit de govern en favor de la majoria, lluitant contra els interessos dels monopolis quan ha fet falta, apostant per una oficina antifrau que augmenti la transparència de la política catalana i plantant cara a Madrid sense considerar interessos partidistes. A tots els catalanistes d’esquerres, només els queda un vot útil: Esquerra!

Tothom parla de pactes, però ningú de les condicions. Esquerra planteja les següents condicions per formar govern:
http://www.esquerra.cat/eleccions2006/condicions_govern.pdf

26.10.06

Iniciem el actes de la III setmana per la llengua

Demà iniciem els actes de la tercera setmana per la llengua. Des de fa molts anys que a finals d'octubre es celebra a Sant Feliu el Correllengua organitzat per la CAL, des de fa tres anys també coincideix amb la setmana per la llengua organitzada des de l'Ajuntament i amb la col·laboració del Consell Municipal de la Llengua.
Amb aquesta edició crec que la Setmana quedarà consolidada a Sant Feliu
Un setmana d'actes de tot tipus on la llengua és la protagonista.

La inauguració de la setmana per la llengua anirà a càrrec de l'escriptor Mattew Three.
També farem la presentació del web de l'escriptora local Joana Raspall.
Una ciutadana que s'ha preocupat per Sant Feliu, pels barris. Ha treballat per Sant Feliu amb especial sensibilitat per la cultura catalana, on ha participat en moltes iniciatives culturals, com a finals dels anys 70 al congrés de cultura catalana.
Has estat referent de la promoció de la llengua catalana i recentment se li ha concedit la Creu de Sant Jordi
Sort en tenim al nostre país de persones com la Joana. Persones amb molta tenacitat i dedicació, que a les hores dolentes no afluixen. Una llengua sense escriptors no té futur, no té vida.

En la formació d'aquest equip de govern vem posar com un dels punts seguir potenciant la llengua, així ho reflecteix el Pla d'Actuació Municipal. Es per això, que hem creat una regidoria de política lingüística amb l'objectiu de potenciar la normalització de la llengua, coordinats amb el Servei Local de Català.
Hem fet un reglament d'usos i creat el consell municipal de la llengua com a instruments per avançar.

Cal tenir en compte que l’arribada d’un nombre important de persones nouvingudes d’altres àrees lingüístiques necessiten una atenció específica per assegurar la seva integració lingüística. El català ha d'esdevenir llengua de cohesió social, que tots i totes l'entenguem per assegurar la convivència.

És possible que hi hagi gent que no els agradi que fem el que estem fent, són els mateixos que no els preocupa la situació del català. Mai es pregunten perquè la majoria de jocs dels nostres infants i joves no estan en català. Perquè no es pot universalitzar el cinema en català, ser atès en català per l'administració, o que les instruccions dels medicaments dels avis no puguin estar en català.
Pregonen l' ultra-liberalisme lingüístic, és a dir, el mercat ja decidirà per nosaltres el futur de la nostra llengua.
Bé, encara hi ha alguns que creiem que cal actuar, així doncs us animo a que participeu dels actes.

6.10.06

Les Festes de Tardor

A partir del dia 11 comencen les Festes de Tardor.
Comencem amb el lliurament del mocador d'honor. Enguany l'escollit és en Josep Sanosa. El Pep, com els anteriors, s'ho mereix. Gent que ha dedicat molt de temps i esforç per fer tirar endavant la cultura popular a Sant Feliu. Felicitats Pep ! i tot seguit comença el seguici pel barri Falguera.
El Dijous dia 12, la sardinada popular al carrer Santa Creu i després els Castellers. Enguany han celebrat el Xè aniversari i com a novetat, passat les festes tindran un nou local per assajar: L'antic cinema Ibèria. Els amics del Casal Tio Canya organitzen la tradicional botifarrada a la hispanitat, ja en van 14. I al vespre les Jerc han organitzat el segon Llibercat.
El divendres hi ha el correfoc infantil i al vespre el sopar de colles.
Dissabte és el dia del correfoc, però abans hi ha l'encesa del campanar, aquest any els Cremats s'ho han "currat" molt. A la nit l'Elèctrica Dharma.
I el diumenge el Cercavila.
Aquest any la novetat és que un conjunt d'entitats s'ha aplegat per organitzar diferents activitat al Parc Nadal sota el nom de "La Petita", concerts, xerrades etc…
Festes per a totes les edats i per a tots els barris.

2.10.06

Amunt l'Esquerra! Endavant Sant Feliu !

El proper 1 de novembre els catalans i catalanes serem cridats a anar a les urnes per decidir la composició del Parlament. Així doncs és punt de fer balanç i pensar en el futur del país i de la ciutat.

El 2003 Esquerra va impulsar el Govern catalanista i d'esquerres que, entre altres coses, va possibilitar aprovar el passat 30 de setembre del 2005 un estatut molt ambiciós, però que després va ser retallat pel pacte Zapatero-Mas i que ara ja es veu que és insuficient en temes tant importants com l’aeroport, les polítiques d’immigració, o el finançament de Catalunya. Aquest govern va fer possible la llei de barris de la qual a Sant Feliu es beneficiaran els barris de Can Calders i la Salut. En els propers anys significarà una aportació de mes de 5.000.000 d'euros en polítiques de rehabilitació urbanística i dinamització social i comercial d'aquests barris. Déu n'hi do!

D'altra banda, la nova escola Martí Pol i la rehabilitació integral de l'escola Nadal ens mostren que mai abans cap conseller/a havia fet tan per l'educació pública a Sant Feliu com la consellera d’Esquerra. Hi ha molts més exemples de suport a la ciutat com les subvencions per les aules de noves tecnologies, la conversió del carrer Joan Maragall en zona de vianants, el complex de piscines, la reforestació del torrent del Cerdanet, l'increment de recursos als serveis socials.

Vull destacar la decisió de la consellera Anna Simó d'ubicar a Sant Feliu un centre especialitzat Integral d'atenció a les dones que han patit situació de violència i que properament s'inaugurarà. És un equipament que mostra la sensibilitat social del Govern.

Queda molta feina per fer com per exemple l'arribada del metro. La presència d’Esquerra en el Govern és garantia de seguir invertint a Sant Feliu per tenir més qualitat de vida.

Article del Butlletí d'octubre